FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat al cul. Vela de mitjana molt petita a l'extrem de popa d'un bastiment menor. Arbre de mitjana molt petit a l'extrem de popa d'un bastiment menor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells arborícoles de mida mitjana, de cos allargassat i cua llarga, que comprèn dues famílies, una de les quals conté espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn feta a trossos i salada que servia de provisió a les embarcacions. Carnatge 2 . A l'edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials o senyorials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exigeix que l'accent recaigui en la síl·laba prèvia i, si aquesta conté una vocal mitjana, que la vocal sigui oberta, s'aplica als sufixos. El sufix preaccentuat -ic del mot atòmic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Baix de roca, de sorra, a molt poca fondària. La mort. Verga més baixa de l'arbre de mitjana. Vela que va fermada a la verga més baixa de l'arbre de mitjana. [...]
